Ahir encara t’esperàvem i avui ja ens esperes tu.
Amb llàgrimes als ulls de tots els docents implicats que vàrem tenir la sort de conèixer-te, de compartir amb tu tants bons moments, d’estimar-te i de desitjar retrobar-nos moltes vegades més. Avui ens diuen que ens has deixat, quina injustícia més gran!
Ens quedem de moment sense la teva presencia però mai esborrarem el teu record, el teu somriure, les teves ganes d’ajudar, de compartir, d’emprendre.
Montse ens quedem amb el teu llegat, amb el teu compromís per fer un món millor, amb la teva estima i amb la teva família que ara també és la nostra i que sempre intentarem ajudar.
Això no és, ni vol ser un comiat perquè no ho acceptarem mai, només és un fins desprès perquè ara ens esperes tu i de ben segur ens tornarem a trobar.
Amb tota l’estima dels 46 docents implicats de Lleida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada